03.04.2016 La vida sense l’Atzucac

DSC_0356

 

No serà fàcil acostumar-nos a la vida sense l’Atzucac. Possiblement un dels bars més genuïns de Mataró, què dic de Mataró, possiblement dels Països Catalans. Per començar l’Atzucac no era un bar, era una taverna.

I costa escriure-ho en passat però ens hi hem d’acostumar. Allà podies fer vermut, escoltar concerts en directe, dinar, fer una cervesa al vespre, sopar i també començar la nit amb música. Un lloc emblemàtic on es podia fer festa sana i catalana. Un indret on els borbons tenien el seu lloc d’honor. Allà podies trobar discos de grups de la ciutat, col·laborar en caixes de resistència, trobar-te en Carles Belda o en Titot de Brams, participar de xerrades, jocs, debats… També podies degustar diferents menjars i begudes de la terra. Allà molts hem conegut el licor de cassís, la ratafia o el patxaran…

Perquè l’enyorarem i enyorarem també aquell estil d’herriko taverna. Un lloc polititzat i implicat en la transformació social. Quanta falta fan els llocs polititzats. Un lloc obert i tolerant on tothom era benvingut i on tot era de tots.

Segur que apareixeran noves iniciatives cooperatives, alternatives, iniciatives de la terra i per la terra, però tot i això, com diu la cançó, haurem d’aprendre a viure la vida sense tu

marc

Anuncis